Avui fa tot just un any de la gran nevada, la nevada que va arribar un 8 de març, dia de la Dona Treballadora, i que va deixar mig país "potes avall". Una nevada que també va afectar el Camp de Tarragona i Montblanc. I jo m'ho vaig perdre.
Jo estava a Tarragona, a la Universitat i treballant, mentre a través de Facebook i les xarxes socials tothom comentava que el meu poble començaven a caure les primeres volves de neu. Tot el municipi, les muralles, els carrers i les places es van emblanquinar. Aquesta és la part dolça d'una nevada, la part més divertida.
Lo pitjor? Els problemes de mobilitat, carreteres tallades, plaques de gel als carrers, talls en el subministrament de la llum, escoles tancades, i un llarg etcètera. No estem preparats per grans nevades com la de l'any passat, i menys en un 8 de març! Un any després, milers d'usuaris de la comarques gironines, les més afectades, encara no han cobrat les indemnitzacions pels talls elèctrics i els danys encara són visibles.
Es va gestionar bé una nevada com aquella? Estem tots preparats per assumir-la? O el temps i les inclemències meteorològiques no es poden controlar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada