Un any de la gran nevada

Avui fa tot just un any de la gran nevada, la nevada que va arribar un 8 de març, dia de la Dona Treballadora, i que va deixar mig país "potes avall". Una nevada que també va afectar el Camp de Tarragona i Montblanc. I jo m'ho vaig perdre.

Jo estava a Tarragona, a la Universitat i treballant, mentre a través de Facebook i les xarxes socials tothom comentava que el meu poble començaven a caure les primeres volves de neu. Tot el municipi, les muralles, els carrers i les places es van emblanquinar. Aquesta és la part dolça d'una nevada, la part més divertida.

Lo pitjor? Els problemes de mobilitat, carreteres tallades, plaques de gel als carrers, talls en el subministrament de la llum, escoles tancades, i un llarg etcètera. No estem preparats per grans nevades com la de l'any passat, i menys en un 8 de març! Un any després, milers d'usuaris de la comarques gironines, les més afectades, encara no han cobrat les indemnitzacions pels talls elèctrics i els danys encara són visibles.

Es va gestionar bé una nevada com aquella? Estem tots preparats per assumir-la? O el temps i les inclemències meteorològiques no es poden controlar?

Hi haurà Setmana Medieval

Ja és una realitat. Després dels problemes econòmics que es van donar a conèixer fa unes setmanes, la XXIV Setmana Medieval de Montblanc es farà del 23 d'abril al 8 de maig. La crisi també ha afectat d'aprop a l'Associació Medieval, que havia deixat de rebre les subvencions de la Generalitat i la Diputació des del 2008.

Això ha fet replantejar el finançament de la festa. És viable que un esdeveniment tan gran, no només per Montblanc sinó per tot Catalunya, es financi a través de subvencions? Ens podem permetre el luxe, a dos mesos de la festa, dubtar de la seva celebració? Quina implicació hi han de tenir les administracions? Són preguntes potser sense resposta, però que caldrà analitzar. Crec que les administracions s'hi haurien d'implicar amb totes les seves conseqûències. És necessària la creació d'un patronat que doni garanties a la festa. Ja no és qualsevol esdeveniment, és la gran festa medieval de Catalunya.

El que ha estat però clau és el suport de les entitats i veïns del municipi. Tothom se sent la festa seva, tothom hi col·labora d'una manera o altre, i tothom l'ha vist perillar. Seria una llàstima que la Setmana Medieval s'acabés per problemes econòmics, quan hi ha altres festes a Catalunya que reben subvencions milionàries. Llarga vida a la Setmana Medieval!

A la Conca li treuen la pols a l’instrument

Aquests dies han començat els assajos de l’orquestra simfònica Treu-li la pols al teu instrument, un grup de músics de la Conca de Barberà que s’han unit per fer el que els agrada: tocar un instrument.

Tot i que la iniciativa va néixer a l’Espluga de Francolí, hi ha gent de tota la comarca, i ara ja són prop de 40 músics. Es tracta d’un projecte on gent que havia estudiat música i feia anys que, per diverses circumstàncies, havien deixat de tocar, s'han unit per tornar a fer el que els agrada. Assajen un cop al mes, i d’aquesta manera tornen a gaudir d’una de les seves aficions, sense compromisos i ni obligacions.

Després de dos anys, el resultat ha estat tot un èxit. Han realitzat més d’una desena de concerts, i han tocat les cançons que els agraden: bandes sonores de pel·lícules, cançons catalanes, versions de cantautors. En definitiva, han descobert una manera de passar-s’ho d’allò més bé treien la pols al seu instrument, i n’hi ha que realment li han tret, perquè feia anys que no tocava.

I un projecte amb el músic esplugí Josep Colomé al capdavant havia de sortir bé si o si. Però el més important, m’explica un amic que hi toca, és els moments que passes amb els companys de l’orquestra. “Jo toco la guitarra, tinc 32 anys i el meu company en té 16. Jo li explico els problemes de la feina i ell dels problemes de l’institut”, em confessa el Joan.

Una bona iniciativa de cohesió, de fer cultura, de fer música i de passar-s’ho bé!

Us deixo un parell de videos de Canal Reus i TV3 per saber-ne més coses. La foto l'he utilitzat amb el permís de l'artista!

De Montblanc al Japó passant per Canadà

Una setmana més, els guies de Montblanc em aprofitat el dissabte per visitar un celler de la DO més Conca de Barberà, concretament el Clos Montblanc, situat molt a prop del municipi de Barberà de la Conca. És una bona manera de conèixer l’oferta vitivinícola de la nostra comarca per després explicar-la al turistes.

La veritat és que el celler em va deixar impressionat. És força gran, de fet el més gran de la comarca, i les instal·lacions, gairabé noves, són molt adequades. Ja fa més de 20 anys que treballen a la comarca, però s’han sabut modernitzar i adaptar-se als nous temps, entenen que la comunicació i les noves tecnologies són imprescindibles per sobreviure i tenir futur.

Tot i això, em vaig quedar parat que, com passa habitualment, els nostres productes són més coneguts fora de casa que aquí. I es que el 80% de les vendes de Clos Montblanc es fan a l’estranger i els seus clients més grans són del Canadà i el Japó. Tot i que, evidenment, és bo que les empreses creixein i obrin nous mercats, és trist que un vi de la DO Conca de Barberà el puguis trobar al Japó i en canvi sigui difícil demanar-lo a un restaurant de Tarragona, per posar un exemple.

Els ciutadans em d’aprendre, i fer autocrítica, i valorar allò que tenim a casa, al nostre territori, a la nostra terra. Comprendre que Catalunya també és al mapa, i no només pel Barça i la Sagrada Família, per molts altres actius que mouen la nostra economia sense que ens n’adonem.

En definitiva, que us recomano que tasteu un Clos Montblanc. El Macabeu&Chardonnay, un blanc, em va agrada molt.

ARA és el moment

Estic content. Estudio periodisme, treballo a un mitjà de comunicació, m'estimo aquesta professió tot i la meva joventut, i ARA ha nascut un nou diari. Un nou diari que m'emociona, m'entusiasma, m'il·lusiona, m'esperança, em crida l'atenció! ARA era el moment, en plena crisi econòmica, al segele XXI. Que neixi un diari, en aquest context econòmic, no és una bona noticia, és una gran noticia.

Un grup de periodistes que ARA creuen que el periodisme no ha mort, que encara està viu. De fet, tot el contrari, que creuen que ARA és el millor moment de reinventar el periodisme, fer un nou periodisme que cregui en el nou món que ARA ve. Els diaris clàssics no han sabut reinventar-se, són idèntics al dia que van nèixer. Aquest nou diari neix adaptat a les noves tecnologies, a les noves maneres de fer periodisme, a les xarxes socials. La seva redacció està totalment integrada, i el producte que ofereixen a internet és totalment diferent al que et pots trobar a l'edició en paper.

El president del nou diari, Oriol Soler, diu que "és un diari digital amb una versió en paper, no un diari de paper amb una edició digital". Aquesta ja és una bona premisa que ARA em fa entusiasmar encara més. I els primers exemplars m'han agradat. Hi ha anàlisi, rigor, profunditat, opinió, actualitat, cultura. Es nota oi que m'agrada? He fet l'exercici de provar-lo durant 40 dies per 40 euros, aprofitant la oferta que feia el diari.

Evidenment, estic parlant del diari ARA.

CiU reforça el seu lideratge a Montblanc

No és cap novetat. CiU ha arrassat a gairabé tots els pobles i ciutats de Catalunya. El mapa català s’ha tenyit de blau, i Montblanc també és un dels municipis on CiU ha reforçat el seu lideratge. De fet, he recuperat vot respecte a les passades eleccions, gairabé 2000 vots més, que es diuen ràpid. En total, aconsegueixen 1.276 sufragis, que representa el 41,59% del total.

La resta de partits baixen, i igual que a nivell estatal, el PSC i ERC són els que perden més suport dels electors. Tot i això, Esquerra es manté com la segona força a Montblanc, tot i que molt debilitada, amb només 446 vots, molt diferent als 909 que va obtenir el 2006. També el PSC perd vots, gairabé 300 respecte a les passades eleccions, i n’aconsegueix 404.

ICV és la formació política del tripartit que millor ha aguantat la debacle electoral, i també a Montblanc ha mantingut, gairabé intacte, els seus votants fidels. De fet, si l’any 2006 en va aconseguir 256, aquest diumenge han donar suport als ecosocialistes un tota de 226 electors.

També el Partit Popular ha obtingut més nombre de vots. Si, només són deu vots més, però és signficatiu tenint en compte que a Montblanc sempre hi ha un nombre estable de votants populars.

El partit de Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència, també ha arrencat un bon grapat de vots, segurament els que ha perdut ERC. N’han aconseguit 188, mentre que Reagrupament també s’ha hagut de conformar amb un total de 64 votants.

En definitiva, els resultats dels comicis electorals a Montblanc han estat pràcticament idèntics als de la resta de Catalunya. Serà un mirall de les municipals? Ho dubto molt! Ara tothom s'afanya a comparar les dues cites a les urnes, sobretot aquells que estan al carro guanyador i que fins ara estaven a l'oposició. Sempre és diferent votar a unes autonòmiques que a unes municipals, el sentit del vot és diferent. Votes més aviat la persona que no pas ideologia. I a Montblanc, ja veurem que passarà, falta saber qui repetirà i qui no, i quins partits es presentaran. Seran uns mesos emocionants políticament parlant.

Deu anys de guies turístics

Els guies de Montblanc em fet deu anys. I dic em fet perquè jo també sóc guia. Fa tres anys, quan vaig llegir que l'ajuntament organitzava un curs de guiatge, no m'ho vaig pensar i m'hi vaig inscriure. Van estar quatre mesos de classes, i ho vam acabar amb un treball, una exàmen teòric i un exàmen pràctic. Me'n vaig adonar que havia estat totalment necessari, ja que vivia al meu poble i gairabé no en sabia res de la seva història.

Amb la perspectiva d'aquests tres anys, no me'n penedeixo en absolut. És i ha estat una gran experiència. Donar a conèixer Montblanc als turistes que venen de fora és divertit, satisfactori, agraït, emocionant, i alhora una gran responsabilitat. El guia és la cara visible de Montblanc cap als visitants. La primera impressió que s'emporten és la teva, i quan marxen també recorden el guia que els va fer la visita. És per això que la primera vegada que ho vaig fer estava tan nerviós! Tot i que ja estava més o menys acostumat a parlar en públic, no és el mateix. Has de recordar totes les dades, i adaptar la visita depenent del grup que es porti.

I al llarg d'aquests anys m'he trobat amb moltes coses. Turistes agraïts, d'aquells que estan atents, que pregunten, que gaudeixen de la visita, que tornen a preguntar, i amb els que acabes parlant de política, de cultura, i de l'actualitat en general. També n'hi ha de més impertinents i d'altres de mal educats.

Estic content i orgullós de formar part d'aquesta entitat. Som mes de 30 persones que setmana rere setmana ensenyem el Montblanc Medieval, un poble amb un gran patrimoni històric, cultural i artístic. I per celebrar aquests deu anys em estrenat una nova visita, la ruta gastronòmica, que permet fer degustacions i pujar a les torres i pas de ronda de la muralla!

Aquí podeu veure un reportatge de TAC12 sobre els 10 anys dels guies. Canal Reus també se'n va fer ressó.