A Montblanc interessen les eleccions

Era d’esperar. La sala de l’antic hospital de Santa Magdalena es va omplir de gom a gom per seguir en directe el debat a vuit dels candidats a l’alcaldia de Montblanc. El primer debat i únic que es farà al a vila, després de suspendre el de TAC12 per falta de quòrum (si no hi eren tots, no hi anaven). L’organitzava Ràdio Montblac.

Escoltar vuit persones en un debat no és fàcil. Són molts candidats, i l’agilitat és fa difícil de portar. Però l’interès d’unes eleccions com aquestes passen per sobre de la resta. Hi ha molta expectativa. Josep Andreu aconseguirà mantenir els cinc regidors? L’Entesa de Montblanc aconseguirà uns bons resultats? Obtindran representació partits com el PP, EUiA o la CUP, amb poca tradició a l’ajuntament de Montblanc? Moltes preguntes, que de moment no tenen resposta.

Després del debat d’ahir costa parlar de perdedors i guanyadors. Tots van presentar les seves propostes,van donar a conèixer el seu programa i, fins i tot, en moltes ocasions van coincidir. La idea de fer un ajuntament de tretze regidors va ser ben rebuda. Tot i això, si que podem parlar de modals i de dialèctica.

David Flor, d’EUiA, ja fa dies que ha perdut els modals. D’una banda, enganxant cartells a tot arreu i qualsevol paret. I d’altra banda, parlant de temes personals dels candidats quan ni tan sols ell sap de que parlar. Hem refereixo a les al•lusions a Matias Vives sobre la seva participació a la vida montblanquina. Senyor Flor, però si vostè fa quatre dies que ha arribat a Montblanc!

El candidat del PP, Josep Maria Cabestany, va pecar d’inexperiència, i a l’Ignasi Cid de la CUP el van poder els nervis. Carles Carreras, de CiU, va fer un discurs poc articulat i el cap de llista d’Independents per Montblanc, Jordi Mateu, va parlar amb molta il•lusió però amb poques propostes concretes.

Els reis de la dialèctica al debat van ser Matias Vives, Pere Domènech i l’actual alcalde. Vives, de l’Entesa, va parlar sense llegir, mirant al seu públic, segur de les seves paraules, amb convicció, amb propostes concretes i amb les coses clares. Per la seva banda, Domènech del PSC va ser més contundent, amb acusacions a Josep Andreu sobre els contractes i llicències de l’ajuntament. I a tot això, Andreu es va defensar, va acabar demanant la independència, i va ser l’únic candidat en arrancar uns aplaudiments.

Queda poc més d’una setmana de campanya, i ara ja tenim totes les propostes a sobre la taula.

La cursa cap a la Casa de la Vila (dia 1)

Ara ja no hi ha marxa enrere. El pastís està repartit, i caldrà veure quantes parts toquen per cap. Avui s'han publicat oficialment les llistes que concorreran a les eleccions municipals. Finalment seran 8 llistes les que es presenten a les eleccions municipals a Montblanc per al proper 22 de maig. Tretze candidats a l’alcaldia i més de 100 candidats a regidor. No hi ha hagut massa sorpreses, finalment.

Josep Andreu torna a encapçalar la candidatura de l’Agrupament Catalanista de Montblanc (ERC), acompanyat d’algunes cares noves a la llista. Repeteix al número 2 Francesc Benet, mentre que al tres hi ha Judit Casals, abans de CiU, i al quart la periodista Ariadna Ferrer.

Matias Vives és el cap de llista de l’Entesa, formació adscrita a ICV, nascuda arran la separació d’Acord per Montblanc (abans PSC i ICV). El cap de llista dels socialistes serà Pere Domènech. Són dos candidats que fins ara no s’havien presentat a la eleccions encapçalant una candidatura.

D’altra banda, Carles Carreres repeteix al capdavant de CiU i David Flor torna a ser el número 1 d’EuiA. Una de les novetats és la llista del Partit Popular, encapçalada per Josep Maria Cabestany. I Gent del Poble, que finalment s’ha presentat sota les sigles de la CUP, amb Ignasi Cid al capdavant, que aquests quatre anys ha format part de l’equip de govern. Una altra cara nova és la de Jordi Mateu, número 1 de la llista d’Independents per Montblanc.

Cares noves, i d’altres que ja fa anys que veiem. Unes eleccions que, sens dubte, es presenten molt interessants. De moment, ja hi ha un tema sobre la taula. L’Entesa ha proposat començar la campanya tres dies més tard, per no coincidir amb la Setmana Medieval i evitar així utilitzar-la com a eina electoral. Veurem si tots els partits es posen d’acord!

Conèixer el territori, tot un plaer!

Ho tenim tot just a tocar de casa i no ho coneixem. Ens agrada viatjar per tot el món, anar a veure grans paissatges arreu del país, quan al costat de casa tenim coses que valen la pena, i molt.

Aquest dissabte, un grup de joves de Barjaula, l’associació juvenil de Montblanc, vam fer una excursió pels voltants de la pedania de Rojals, per descobrir les fonts i aigües naturals del terme de Montblanc. De fet, hi ha un llibre publicat sobre aquesta temàtica, del montblanquí afeccionat a l’excursionisme, Joan Pallissé. Ell va ser qui ens va guiar i ens va portar a fer la ruta. Vam conèixer algunes de les fonts de la zona dels Cogullons, com ara la font de Fontanelles, així com algunes de les pintures ruprestres més antigues de Catalunya, que es poden trobar a Mas d’en Carles i que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1998.

Vam passar un matí de dissabte entre natura, fonts d’aigua natural, història i aire pur. Això és un luxe, i ho tenim al costat de casa. Jo la veritat és que vaig aprendre moltes coses. No tenia massa coneixement del que podem trobar a les muntanyes del nostre territori. No cal anar massa lluny per gaudir de paissatges impressionants! És tot un plaer.

L’Espluga de Jordi Francolí

Va morir fa dos anys d’imprevist, a causa d’un accident de cotxe. Era molt jove, 25 anys, però ja havia deixat un gran llegat artístic. El cantautor Jordi Francolí acabava de publicar el seu segon disc. Aquell mateix estiu, l’Espluga de Francolí va fer un gran acte d’homenatge al cantautor espluguí, amb concerts homenatge al Parc Fluvial del municipi.

Dos anys després, aquell concert ha servit perquè tota la gent que estimava al Jordi s’hagin unit per lluitar per la cultura de la comarca. No és una idea nova. El Jordi ja ho havia començat a engegar, i ara els seus amics i familiars ho han tirat endavant. Es tracta de La Cultural Jordi Francolí, que es presentarà públicament el dia de Sant Jordi. Una associació que val fomentar la cultura, no només a l’Espluga, sinó a tota la Conca de Barberà. De fet, ja s’han programat diversoes actes. El d’aquest dissabte serà el primer, i tots els participants rebran un punt de llibre commemoratiu.

M’agradan iniciatives com aquestes. El Jordi era una ment inquieta, i això ha quedat impregnat als veïns de l’Espluga i als seus amics més propers. Iniciatives com aquestes hauríen de tenir un llarg recorregut, espero que així ho sigui! Molts ànims!

Us deixo, a continuació, el link al seu myspace, que encara continua actiu:

http://www.myspace.com/jordifrancoli

I un tros d’una de les seves cançons, la que més m’agrada!

La meva plaça

La plaça on ens hem fet grans tots
i on també em van donar el primer petó
i perspicaç m'amagava, del senyor rector

Tot ha canviat tant
tot ha canviat tant

I ara la majoria fan la seva vida,
els veig passar amb el seu cotxe particular
Trobo a faltar: carrers de terra
i fulles seques, amb plantes i pedres
de gossos i gats, de nens que corren,
juguen salten i molt més…..

Sant Francesc, un patrimoni reconegut

És l'edifici més emblemàtic del Montblanc Medieval, el convent franciscà més ben conservat de Catalunya. És l'antiga esglèsia de Sant Francesc. Actualment, és el "Palau de Cogressos" del municipi. Ho poso entre cometes perquè falta que s'habiliti per ser-ho. De fet, ara hi ha un projecte per convertir-lo en un gran centre cultural, adequar-lo per fer-hi activitats i posar-lo en el mapa de centres culturals de Catalunya.

Aquest edifici del segle XIII ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per part de la Generalitat. Aquest reconeixement se suma al que es va atorgar al conjunt monumental i artístic de la vila, a tot el recinte emmurallat, l'any 1947. El reconeixement d'aquest 2011 arriba en un moment de canvi, en un moment de transformació de l'edifici. Sant Francesc és i ha estat sempre el centre neuràlig de Montblanc. Tots hem ballat i cantat a les festes de Cap d'Any, a la Dracum Nocte, o als centenars d'actes i concerts que s'hi han fet. Tots hem gaudit del gran sopar medieval i hem escoltat xerrades i conferències.

Estic content d'aquest reconeixement. Crec que títols com aquests són necessaris per posar en valor el patrimoni cultural d'un poble com Montblanc, amb el recinte emmurallat més ben conservat de Catalunya i amb una festa medieval que realça el sentiment de catalanisme.

Aquí us deixo un enllaç perquè conegueu més bé la història d'aquest edifici.

Un any de la gran nevada

Avui fa tot just un any de la gran nevada, la nevada que va arribar un 8 de març, dia de la Dona Treballadora, i que va deixar mig país "potes avall". Una nevada que també va afectar el Camp de Tarragona i Montblanc. I jo m'ho vaig perdre.

Jo estava a Tarragona, a la Universitat i treballant, mentre a través de Facebook i les xarxes socials tothom comentava que el meu poble començaven a caure les primeres volves de neu. Tot el municipi, les muralles, els carrers i les places es van emblanquinar. Aquesta és la part dolça d'una nevada, la part més divertida.

Lo pitjor? Els problemes de mobilitat, carreteres tallades, plaques de gel als carrers, talls en el subministrament de la llum, escoles tancades, i un llarg etcètera. No estem preparats per grans nevades com la de l'any passat, i menys en un 8 de març! Un any després, milers d'usuaris de la comarques gironines, les més afectades, encara no han cobrat les indemnitzacions pels talls elèctrics i els danys encara són visibles.

Es va gestionar bé una nevada com aquella? Estem tots preparats per assumir-la? O el temps i les inclemències meteorològiques no es poden controlar?

Hi haurà Setmana Medieval

Ja és una realitat. Després dels problemes econòmics que es van donar a conèixer fa unes setmanes, la XXIV Setmana Medieval de Montblanc es farà del 23 d'abril al 8 de maig. La crisi també ha afectat d'aprop a l'Associació Medieval, que havia deixat de rebre les subvencions de la Generalitat i la Diputació des del 2008.

Això ha fet replantejar el finançament de la festa. És viable que un esdeveniment tan gran, no només per Montblanc sinó per tot Catalunya, es financi a través de subvencions? Ens podem permetre el luxe, a dos mesos de la festa, dubtar de la seva celebració? Quina implicació hi han de tenir les administracions? Són preguntes potser sense resposta, però que caldrà analitzar. Crec que les administracions s'hi haurien d'implicar amb totes les seves conseqûències. És necessària la creació d'un patronat que doni garanties a la festa. Ja no és qualsevol esdeveniment, és la gran festa medieval de Catalunya.

El que ha estat però clau és el suport de les entitats i veïns del municipi. Tothom se sent la festa seva, tothom hi col·labora d'una manera o altre, i tothom l'ha vist perillar. Seria una llàstima que la Setmana Medieval s'acabés per problemes econòmics, quan hi ha altres festes a Catalunya que reben subvencions milionàries. Llarga vida a la Setmana Medieval!

A la Conca li treuen la pols a l’instrument

Aquests dies han començat els assajos de l’orquestra simfònica Treu-li la pols al teu instrument, un grup de músics de la Conca de Barberà que s’han unit per fer el que els agrada: tocar un instrument.

Tot i que la iniciativa va néixer a l’Espluga de Francolí, hi ha gent de tota la comarca, i ara ja són prop de 40 músics. Es tracta d’un projecte on gent que havia estudiat música i feia anys que, per diverses circumstàncies, havien deixat de tocar, s'han unit per tornar a fer el que els agrada. Assajen un cop al mes, i d’aquesta manera tornen a gaudir d’una de les seves aficions, sense compromisos i ni obligacions.

Després de dos anys, el resultat ha estat tot un èxit. Han realitzat més d’una desena de concerts, i han tocat les cançons que els agraden: bandes sonores de pel·lícules, cançons catalanes, versions de cantautors. En definitiva, han descobert una manera de passar-s’ho d’allò més bé treien la pols al seu instrument, i n’hi ha que realment li han tret, perquè feia anys que no tocava.

I un projecte amb el músic esplugí Josep Colomé al capdavant havia de sortir bé si o si. Però el més important, m’explica un amic que hi toca, és els moments que passes amb els companys de l’orquestra. “Jo toco la guitarra, tinc 32 anys i el meu company en té 16. Jo li explico els problemes de la feina i ell dels problemes de l’institut”, em confessa el Joan.

Una bona iniciativa de cohesió, de fer cultura, de fer música i de passar-s’ho bé!

Us deixo un parell de videos de Canal Reus i TV3 per saber-ne més coses. La foto l'he utilitzat amb el permís de l'artista!

De Montblanc al Japó passant per Canadà

Una setmana més, els guies de Montblanc em aprofitat el dissabte per visitar un celler de la DO més Conca de Barberà, concretament el Clos Montblanc, situat molt a prop del municipi de Barberà de la Conca. És una bona manera de conèixer l’oferta vitivinícola de la nostra comarca per després explicar-la al turistes.

La veritat és que el celler em va deixar impressionat. És força gran, de fet el més gran de la comarca, i les instal·lacions, gairabé noves, són molt adequades. Ja fa més de 20 anys que treballen a la comarca, però s’han sabut modernitzar i adaptar-se als nous temps, entenen que la comunicació i les noves tecnologies són imprescindibles per sobreviure i tenir futur.

Tot i això, em vaig quedar parat que, com passa habitualment, els nostres productes són més coneguts fora de casa que aquí. I es que el 80% de les vendes de Clos Montblanc es fan a l’estranger i els seus clients més grans són del Canadà i el Japó. Tot i que, evidenment, és bo que les empreses creixein i obrin nous mercats, és trist que un vi de la DO Conca de Barberà el puguis trobar al Japó i en canvi sigui difícil demanar-lo a un restaurant de Tarragona, per posar un exemple.

Els ciutadans em d’aprendre, i fer autocrítica, i valorar allò que tenim a casa, al nostre territori, a la nostra terra. Comprendre que Catalunya també és al mapa, i no només pel Barça i la Sagrada Família, per molts altres actius que mouen la nostra economia sense que ens n’adonem.

En definitiva, que us recomano que tasteu un Clos Montblanc. El Macabeu&Chardonnay, un blanc, em va agrada molt.

ARA és el moment

Estic content. Estudio periodisme, treballo a un mitjà de comunicació, m'estimo aquesta professió tot i la meva joventut, i ARA ha nascut un nou diari. Un nou diari que m'emociona, m'entusiasma, m'il·lusiona, m'esperança, em crida l'atenció! ARA era el moment, en plena crisi econòmica, al segele XXI. Que neixi un diari, en aquest context econòmic, no és una bona noticia, és una gran noticia.

Un grup de periodistes que ARA creuen que el periodisme no ha mort, que encara està viu. De fet, tot el contrari, que creuen que ARA és el millor moment de reinventar el periodisme, fer un nou periodisme que cregui en el nou món que ARA ve. Els diaris clàssics no han sabut reinventar-se, són idèntics al dia que van nèixer. Aquest nou diari neix adaptat a les noves tecnologies, a les noves maneres de fer periodisme, a les xarxes socials. La seva redacció està totalment integrada, i el producte que ofereixen a internet és totalment diferent al que et pots trobar a l'edició en paper.

El president del nou diari, Oriol Soler, diu que "és un diari digital amb una versió en paper, no un diari de paper amb una edició digital". Aquesta ja és una bona premisa que ARA em fa entusiasmar encara més. I els primers exemplars m'han agradat. Hi ha anàlisi, rigor, profunditat, opinió, actualitat, cultura. Es nota oi que m'agrada? He fet l'exercici de provar-lo durant 40 dies per 40 euros, aprofitant la oferta que feia el diari.

Evidenment, estic parlant del diari ARA.

CiU reforça el seu lideratge a Montblanc

No és cap novetat. CiU ha arrassat a gairabé tots els pobles i ciutats de Catalunya. El mapa català s’ha tenyit de blau, i Montblanc també és un dels municipis on CiU ha reforçat el seu lideratge. De fet, he recuperat vot respecte a les passades eleccions, gairabé 2000 vots més, que es diuen ràpid. En total, aconsegueixen 1.276 sufragis, que representa el 41,59% del total.

La resta de partits baixen, i igual que a nivell estatal, el PSC i ERC són els que perden més suport dels electors. Tot i això, Esquerra es manté com la segona força a Montblanc, tot i que molt debilitada, amb només 446 vots, molt diferent als 909 que va obtenir el 2006. També el PSC perd vots, gairabé 300 respecte a les passades eleccions, i n’aconsegueix 404.

ICV és la formació política del tripartit que millor ha aguantat la debacle electoral, i també a Montblanc ha mantingut, gairabé intacte, els seus votants fidels. De fet, si l’any 2006 en va aconseguir 256, aquest diumenge han donar suport als ecosocialistes un tota de 226 electors.

També el Partit Popular ha obtingut més nombre de vots. Si, només són deu vots més, però és signficatiu tenint en compte que a Montblanc sempre hi ha un nombre estable de votants populars.

El partit de Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència, també ha arrencat un bon grapat de vots, segurament els que ha perdut ERC. N’han aconseguit 188, mentre que Reagrupament també s’ha hagut de conformar amb un total de 64 votants.

En definitiva, els resultats dels comicis electorals a Montblanc han estat pràcticament idèntics als de la resta de Catalunya. Serà un mirall de les municipals? Ho dubto molt! Ara tothom s'afanya a comparar les dues cites a les urnes, sobretot aquells que estan al carro guanyador i que fins ara estaven a l'oposició. Sempre és diferent votar a unes autonòmiques que a unes municipals, el sentit del vot és diferent. Votes més aviat la persona que no pas ideologia. I a Montblanc, ja veurem que passarà, falta saber qui repetirà i qui no, i quins partits es presentaran. Seran uns mesos emocionants políticament parlant.

Deu anys de guies turístics

Els guies de Montblanc em fet deu anys. I dic em fet perquè jo també sóc guia. Fa tres anys, quan vaig llegir que l'ajuntament organitzava un curs de guiatge, no m'ho vaig pensar i m'hi vaig inscriure. Van estar quatre mesos de classes, i ho vam acabar amb un treball, una exàmen teòric i un exàmen pràctic. Me'n vaig adonar que havia estat totalment necessari, ja que vivia al meu poble i gairabé no en sabia res de la seva història.

Amb la perspectiva d'aquests tres anys, no me'n penedeixo en absolut. És i ha estat una gran experiència. Donar a conèixer Montblanc als turistes que venen de fora és divertit, satisfactori, agraït, emocionant, i alhora una gran responsabilitat. El guia és la cara visible de Montblanc cap als visitants. La primera impressió que s'emporten és la teva, i quan marxen també recorden el guia que els va fer la visita. És per això que la primera vegada que ho vaig fer estava tan nerviós! Tot i que ja estava més o menys acostumat a parlar en públic, no és el mateix. Has de recordar totes les dades, i adaptar la visita depenent del grup que es porti.

I al llarg d'aquests anys m'he trobat amb moltes coses. Turistes agraïts, d'aquells que estan atents, que pregunten, que gaudeixen de la visita, que tornen a preguntar, i amb els que acabes parlant de política, de cultura, i de l'actualitat en general. També n'hi ha de més impertinents i d'altres de mal educats.

Estic content i orgullós de formar part d'aquesta entitat. Som mes de 30 persones que setmana rere setmana ensenyem el Montblanc Medieval, un poble amb un gran patrimoni històric, cultural i artístic. I per celebrar aquests deu anys em estrenat una nova visita, la ruta gastronòmica, que permet fer degustacions i pujar a les torres i pas de ronda de la muralla!

Aquí podeu veure un reportatge de TAC12 sobre els 10 anys dels guies. Canal Reus també se'n va fer ressó.

Treure pals de les rodes

Sovint s'utilitza aquella expressió de "posar pals a les rodes" per dir que s'impedeix fer alguna cosa i que es posen traves a algun fet. Al Ball de Bastons de Montblanc ho fan diferent, ells treuren pals de les rodes. I m'explico.

La històrica entitat montblanquina encara utilitza les rodes de carro per fer els bastons amb els quals fan les seves actuacions. Els radis de les rodes, un cop polits i tallats a mida, serveixen per fer sonar el típic cop sec del Ball de Bastons de Montblanc. I això ve de lluny, de fet ve de molt lluny. És una tradició que s'ha mantingut amb el pas del temps, i que encara ara es manté.

No és fàcil trobar rodes. Abans era molt més habitual trobar-ne, fins i tot a moltes cases del mateix poble. Ara s'ha d'anar més lluny, a altre pobles de la Conca, o fins i tot l'Urgell i la Noguera. En total s'han adquirit 22 noves rodes d'on en sortiran uns 300 bastons. Els bastons que sonaran a la plaça de la Vila per la Festa Major, Fires i Corpus, i totes les sortides que els bastoners fan arreu de Catalunya.

Potser alguns pensen que convertir les rodes en bastons fa que cada cop es perdi més aquest ofici, el de carreter, que caigut gairabé en l'oblit. Jo penso que és una bona manera de donar vida a rodes que estaven pràcticament mortes en qualsevol racó. La majoria estaven gairabé abandonades. Ara se'ls ha donat una nova funció.

Montblanc ja és de color blau

Cada divendres, arribar a Montblanc i fer el cafè és sagrat. Fer aquell cafè on et poses al dia de tota l'actualitat del poble. Aquella actualitat que no trobes als diaris, i que només la coneixes parlant amb la gent. En definitiva, el ritual de fer el cafè, sagrat.

I això vaig fer aquest passat divendres. I baixant cap al poble, a dintre muralles, em trobo amb una sorpresa. Bé, no era una gran sorpresa, tots ho sabíem, però ara ja és una realitat: Montblanc ja té zona blava. Si si, allò que sembla destinat únicament a les grans ciutats ja ha arribat a un poble de poc més de 7.000 habitants.

I a Montblanc és una gran notícia. I dic gran per lo que ho magnificaran els montblanquins. Uns diran que no és necessari fer pagar per aparcar, que aquí això de pagar costa molt. D'altres diran que anirà bé per fer rotar els vehicles al centre històric. Jo crec que serà un compendi de les dues coses. D'una banda, ja m'està bé, perquè sóc d'aquells que pensa que al casc antic hauria d'estar totalment tancat als cotxes i convertir-lo d'ús exclusiu per als vianants. Mireu a l'Espluga, pioner a la Conca en instal·lar zona blava, i està cada dia buida. Ha permès, per tant, descongestionar el centre de vehicles.

Montblanc City, ja estem més aprop de ser una ciutat. Ara només ens falten els multicines, un McDonald's i un pàrquing subterrani (que, de fet, ja està projectat per l'ajuntament). Veurem com evoluciona la nova zona blava de Montblanc City!

Una terra de vins "joves" amb història

Avui em permetreu que publiqui dos posts. No me'n puc estar de comentar el tast de vins al qual vaig assistir ahir. I no ho comento gratuïtament, ni molt menys. Ho faig perquè el tast era de vins de la D.O. Conca de Barberà. Una D.O. que ha treballat molt per promocionar els vins de la comarca i que enguany compleix 25 anys de vida.

I tot i la crisi econòmica, la Conca ha sabut treure rendiment a l'enoturisme i a les empreses vitivinícoles. I l'exemple més clar és el viver de celleristes de Barberà de la Conca. És una iniciativa pionera a l'Estat espanyol, que va nèixer fa cinc anys. A la pràctica és com un viver d'empreses, però enlloc de compartir despatxos comparteixen tines. Una manera d'optimitzar recursos i d'ajudar a joves emprenedors que han apostat per fer del vi el seu modus vivendi. El vi aixeca passions, i a la Conca n'hi ha una bona mostra. El Gatzara, el Guspí, el celler Cal Joan o el Carlania Celler en són alguns exemples. Vins joves en una terra amb molta història.

Al tast vaig aprendre moltes coses. Però vull destacar la singularitat de la comarca. El trepat és la varietat del raïm autòctona a la comarca. És la que fa que els vins siguin especials, diferents, únics. En definitiva, que la Conca de Barberà sigui una atracció, també, pels seus vins. Una combinació perfecta amb la natura i la història que es pot trobar a Montblanc, l'Espluga, Sarral, Prades o altres municipis.

Eleccions electròniques a Montbl@nc

Montblanc serà un dels set municipis de tot Catalunya que el proper 28-N, dia de les eleccions al Parlament de Catalunya, podrà emetre el vot de manera eletrònica. Bé, el vot serà en paper, com tota la vida, el recompte i la comprovació del cens és el que es farà a través d'un ordinador. D'aquesta manera es donarà més seguretat i agilitat al sistema.

No és la primera vegada que es fa a Catalunya, però si a Montblanc. I, de fet, això és el que ens interessa. La veritat és que es una manera de modernitzar la política, en el més ampli sentit de la paraula. Llàstima que el que precisament falta és voluntat política. I no per tirar endavant el vot electrònic, sinó per canviar i fer de la política un fet molt més proper a la ciutadania. I també de confiança. Perquè em perdonareu, però que la Carmen de Mairena es presenti a les eleccions....en fi, no tinc paraules. Però això no ajuda gens, i els ciutadans també en som responsables.

Parlant d'agilitat en el recompte, farà que la nit electoral sigui cada vegada més curta. Jo trobo a faltar aquelles nits electorals en que no sabies el guanyador fins ben entrada la mitjanit. Eren hores d'emoció, nervis, curiositat, de fer números i de comentar la jugada a casa. Les passades eleccions que vaig viure a Montblanc ho vaig fer des del col·legi electoral, l'únic del municipi, i és una gran experiència.

Montblanc estarà al capdavant sistema electrònic de recompte de vots. I estar al capdavant vol dir responsabilitat.

La quiniela electoral

Falten encara molts mesos per les eleccions, però a Montblanc ja es comencen a fer quinieles per al es properes municipals, les del maig de 2011. Hi ha diverses incògnites per resoldre. D'una banda, està per veure si l'actual alcalde es tornarà a presentar. El Pep Andreu sortirà debilitat d'aquesta legislatura, després de perdre la majoria amb la marxa dels dos regidors independents que li van fer costat. No ha estat fàcil governar amb només cinc regidors.

L'altra incògnita és CiU. L'actual candidat, Carles Carreras, no és el favorit dels nacionalistes, i encara no està clar qui encapçalarà la llista. Tampoc a la coal·lició Acord per Montblanc, que segurament es presentarà per separat, és a dir, PSC per una banda i ICV per una altra. L'actual cap de llista, Josep Maria Campdepadrós ja ha anunciat que es retira de la política. El que està clar és que no faran llista amb el candidat d'EUiA, David Flor. Les seves excentrecitats no el converteixen en el millor candidat, i a Montblanc no és un líder polític massa ben valorat, i ni molt menys carismàtic.

Però això no s'acaba aquí. Independents per Montblanc es presentarà amb el nou candidat, que ja ocupa una cadira a l'ajuntament, després que Juan Molina anunciés la seva retirada. Tampoc sembla clar que es presentin els de Gent del Poble, que aquesta legislatura han perdut el crèdit fent pactes amb l'alcalde que després se n'han penedit! I també haurem d'estar a l'espera de si Solidaritat Catalana o Reagrupament fa candidatura a Montblanc, que també ha sonat, i amb força! Ah, i no m'oblido el grup de joves que ja estan fent tràmits per presentar-se a les eleccions. Diuen que es diran Grup d'Independents per Montblanc. Espero que sigui veritat, i que comenci a entrar gent jove a l'ajuntament, que ja hi ha massa dinosaures!

En definitiva, la quiniela està animada, i força complicada! Haurem d'estar atents als esdeveniments.

Terrània, el festival de ceràmica de Montblanc

Montblanc acollia el passat cap de setmana una nova edició de Terrània, el festival internacional de ceràmica, que enguany arribava a la seva vuitena edició.

Durant dos dies, la capital de la Conca de Barberà es converteix en la capital de la ceràmica, amb participants vinguts d'arreu del món. Cada cop és més habitual veure ceramistes que venen de fora de Catalunya, i que acosten al públic una manera de fer diferent, pròpia dels seus països d'origen. L'antiga esglèsia de Sant Francesc és, cada any, l'escenari escollit on els ceramistes exposen les seves obres.

Però Terrània no té l'èxit que els organitzadors voldrien. Més de 8.000 persones l'han visitat, i han generat una despesa econòmica de 28.000 euros (molt menys que en altres edicions, segurament per la 'crisi'). És un festival que pocs montblanquins senten com a seu. Tot i els esforços de l'Oficina de Turisme, organitzadors de la mostra, per acostar el festival a Montblanc, són pocs els que hi acudeixen. Potser serà perquè Terrània es fa a Montblanc, però a Montblanc no hi ha una tradició ceramista molt arrelada. Es va crear fa vuit anys per dinamitzar turísticament la tardor, i sembla que, tot i que s'ha consolidat, no és un dels esdeveniments culturals amb més afluència de la vila ducal.

Tampoc és tradició Clickània, el festival de clicks de Montblanc. Però el públic al qual va dirigit és diferent. Famílies amb ganes de tombar amb la canalla, i això dóna molta més vida al poble. I que coi, qui no ha jugat mai amb aquests petits ninotets? Veurem la propera edició, que arriba tot just aquest cap de setmana!